Accions del document
La sostenibilitat del formigó
Durant el segle XX el material més utilitzat per a la creació d’habitabilitat ha estat el formigó, el que facilita que sovint sigui el responsable més gran de l’impacte ambiental de la construcció. El formigó no és un mal material en si mateix, però el seu ús massiu implica que sigui molt important optimitzar-ne el procés de fabricació i la forma d’utilitzar-lo.
El consum de materials ha augmentat considerablement durant els últims anys, de manera que el 1990 cada català en consumia 12 T i avui en dia ja en consumeix 17. El 85% d’aquests materials són de la construcció i un 50% és formigó. El resultat és que cada any consumim més de 7 T de formigó. Aquestes tones inclouen també la part proporcional d’edificis del sector terciari i infraestructures, però tot i així és evident que no necessitem aquesta quantitat anual de formigó per viure. Una de les raons d’aquest gran consum de materials és que en els últims temps els habitatges s’han convertit en un producte d’inversió, amb una fabricació i comercialització que resten totalment al marge de les necessitats d’habitabilitat de les persones.
Un dels avantatges que fa tan popular el formigó és que prové de recursos molt abundants: ciment (fet de calcàries i argiles), àrids i aigua. Per tant, comparat amb altres materials com l’acer, resulta un producte amb bones característiques tècniques i molt barat. De totes maneres el fet que provingui de recursos molt abundants no implica necessàriament que tingui un impacte ambiental petit, ja que per diverses raons, sobretot comercials, es desplacen grans quantitats de ciment entre diferents països, amb la consegüent despesa energètica. El 2006, per exemple, es van desplaçar 96 milions de tones de ciment entre continents.
Un dels impactes ambientals majors que ocasiona la producció de formigó és la gran quantitat d’emissions de CO2 que implica la seva fabricació. El més preocupant és que resulta força complex incrementar l’eficiència energètica de la seva producció, fins al punt de ser un dels sectors que més tem la posada en marxa dels pagaments dels drets d’emissions que es deriven del protocol de Kyoto. La millor opció per reduir l’impacte ambiental del formigó, doncs, és la reducció del seu ús.
En certes ocasions utilitzar un formigó d’alta resistència permetrà minimitzar la quantitat de material utilitzat. Un cas clar és la fabricació de dipòsits de gas, on un formigó d’alta resistència permet emmagatzemar la mateixa quantitat de gas que tres dipòsits de les mateixes dimensions però fets de formigó tradicional. També cal tenir en compte els avantatges dels formigons d’alta resistència en relació amb l’aïllament del soroll, la resistència al foc i, especialment, la durabilitat, característica imprescindible perquè un element pugui ser considerat sostenible.
Com s’està millorant la producció del formigó?
La indústria del ciment i del formigó no resta passiva als nous requeriments ambientals que la societat exigeix. Ja fa anys que s’estan implantant mesures per millorar el procés de fabricació i els resultats són notoris. La imatge d’una fàbrica de ciment 30 anys enrere era un recinte ple de pols amb una llarga cua de camions. El sector ha innovat i avui en dia les fàbriques de ciment estan molt més netes, millorant així la qualitat de l’aire, i s’han optimitzat els trajectes dels camions per evitar despesa de combustible i congestions. També s’han fet millores en la producció per incrementar l’eficiència energètica de les fàbriques, amb mesures com l’optimització del funcionament dels molins de boles per a triturats, el que permet incrementar-ne el rendiment fins a un 20%.
La reducció de residus és una de les millors virtuts del formigó, ja sigui utilitzant-los com a components materials o com a combustibles per a la seva fabricació:
- L’ús de formigó triturat com a àrid per a nous formigons permet reduir en un 3% les emissions de CO2 i un 10% l’ús de primers matèries per la substitució de les graves.
- Es poden utilitzar diversos residus municipals com a combustible, tot i que cal triar-los correctament per aconseguir un bon rendiment dels forns. També es poden utilitzar fangs secs de depuradora d’aigües residuals (biomassa) com a combustible alternatiu.
- La crema de pneumàtics aporta un benefici doble: s’eliminen residus en convertir-los en combustibles i al mateix temps se n’aprofiten les cendres com a component del formigó.
Tot i que la valorització de residus és una bona aportació a la sostenibilitat, apareixen dubtes sobre la contribució d’aquests forns a la qualitat de l’aire. Tot i així no en tenim dades; per tant, de moment ens guardarem les crítiques pel que fa al tema.
Com se’n pot millorar l’ús?
De mitjana es calcula que la meitat de les emissions de CO2 derivades de la construcció d’un edifici són causades per la fabricació i execució de l’estructura de formigó. La millor manera de reduir l’impacte ambiental d’aquesta estructura és allargar-ne al màxim la vida útil; per tant la durabilitat del formigó serà una de les claus de la seva sostenibilitat.
Els grans enemics de la durabilitat del formigó són dos: la carbonatació i els canvis d’ús. La carbonatació es pot reduir enormement amb un bon disseny i execució del formigó, però els canvis d’ús apareixen quan ja fa anys que s’ha executat l’estructura, i són difícils de preveure i evitar. En fase de disseny, l’únic que es pot fer pel que fa al tema és realitzar estructures que permetin la màxima flexibilitat d’usos, ja que avui en dia poques coses perduren molt temps. La responsabilitat, però, és del promotor o arquitecte a l’hora de donar un nou ús a un edifici existent, ja que si s’opta per la demolició l’esforç de fer una estructura perdurable en el temps haurà estat en va. Conservar l’estructura ens permetrà estalviar un 50% de les emissions de CO2 en la construcció de l’edifici.
